domingo, 24 de noviembre de 2013

Sant Julià de Lòria acollirà el proper 30 de novembre la primera Trobada de microproductors de vi, que comptarà amb la presència de 44 petits cellers, incloent els quatre d'Andorra, tots ubicats a la parròquia laurediana.

El Comú de Sant Julià de Lòria, amb la col·laboració d'Andorra Turisme i el suport de l'Associació de Sommeliers d'Andorra, ha organitzat la primera Trobada de microproductors de vi per al proper dissabte 30 de novembre. Es tracta d'una oportunitat per conèixer els petits productors del país i també de fora, i degustar vins d'un total de 44 cellers, que s'ha tirat endavant per donar resposta a la demanda dels quatre cellers del país. La jornada comptarà amb dues zones diferenciades, una d'exposició i venda de vi, i l'altra més per a professionals, on tindran lloc les ponències. A la primera, oberta a tot el públic, es podran tastar els vins mitjançant tiquets de cinc euros que donaran dret a una copa i a cinc tasts. Les tertúlies tractaran sobre el procés agrícola, l'entrada del producte al celler i el repte de la distribució. A més, es comptarà amb una ponència de presentació a càrrec del reconegut enòleg Alain Graillot, el sommelier de la Fundació Bulli David Seijas, i l'enòloga i presidenta de la Reial Acadèmia Espanyola de Gastronomia María Isabel Mijares. Andorra Turisme col·labora amb la jornada aportant la meitat del seu cost i promocionant-la a través de la campanya Andorra a Taula. La iniciativa també té el suport de l'Associació de Sommeliers d'Andorra, perquè la seva representant, Carme Segarra, assegura que els pot ajudar a difondre la seva tasca, que "hauria de tenir molta importància en un país turístic com Andorra", i que és la continuació dels esforços dels viticultors i productors. Tant des del Comú de Sant Julià com des d'Andorra Turisme han destacat que l'objectiu és que el projecte tingui continuïtat i que acabi esdevenint una cita obligada per als petits cellers que es volen donar a conèixer i compartir experiències amb els altres professionals. La previsió és que la jornada atregui entre 600 i 700 persones.

Els accessos a França des d’Andor­ra es van mantenir tancats durant tot el dia d’ahir.

Després que les autoritats veïnes prohibissin la circulació la matinada de dijous a divendres, ahir al migdia es va anunciar que el tall de l’accés nord a Andorra des d’Acs-dels- Tèrmes es mantenia durant tota la jornada davant l’elevat risc d’allau. I és que malgrat que la nit de divendres a dissabte les nevades van ser febles al vessant andorrà (4 centímetres al Pas de la Casa), a la part francesa van ser molt més intenses i van arribar a acumular 40 centímetres a Merens les Valls, 30 a Acs i l’Ospitalet o 5 centímetres a Foix. “El vent ho ha complicat i la zona que preocupa és la més baixa, entre Merens i l’Ospitalet, on hi ha una trentena de corredors d’allaus”, va indicar el director de Protecció Civil, Francesc Areny.     La possibilitat de reobrir avui els accessos estava totalment condicionada a la situació meteorològica i al fet que el gruix de neu acumulada no anés a més. “Si s’estabilitza la capa potser es podria obrir, però no es pot confirmar res”, va avançar ahir Areny, que remarcava la seva confiança en els tècnics francesos. Precisament, aquest matí estava prevista una reunió entre les autoritats veïnes per avaluar la situació i prendre una determinació. Mentrestant, fins ahir al vespre una turbina, una carregadora i una llevaneu del servei de conservació i explotació de carreteres (COEX) van estar treballant per col·laborar amb la neteja de la via. “Nosaltres els hem ofert la possibilitat de tornar a baixar demà amb les màquines per si decideixen obrir, perquè la carretera estigui neta des de primera hora”, va explicar Areny.

CRÍTIQUES PER LA INACCIÓ
Els empresaris del Pas de la Casa es van mostrar molestos perquè no s’ha fet cap intervenció a la car­retera per evitar que es tornin a produir les situacions de bloqueig viscudes l’hivern passat. “Tota la temporada passada vam dir que s’havia de trobar una solució. No entenem com no s’ha fet res durant l’estiu i ara tornem a estar igual”, va manifestar el president d’Iniciativa Publicitària, Jean-Jacques Carrié, que va augurar que “si tenim un hivern com el de l’any passat, tindrem les mateixes complicacions”. Car­rié va insistir en el fet que es tracta d’un problema de “tot el país” i que una de les prioritats en l’àmbit polític ha de ser “cuidar aquesta carretera”.
    La directora general de Grandvalira, Núria Tarré, va manifestar que el cas dels accessos a França “és un tema que ens preocupa”, però va destacar que des del Govern s’estan mobilitzant “molts recursos per agilitzar els tràmits i millorar la situació”. Tarré va afegir que és “aviat per dir que tornem a tenir la mateixa situació”.
REPORTATGE
PRIMERA ESQUIADA
Els gruixos de neu acumulats els darrers dies obren la gana dels esquiadors més fidels. Ahir, els clients amb forfet de temporada i la meitat dels 2.000 internatutes afortunats que van aconseguir una invitació, van poder encetar temporada en els 50 quilòmetres que Grandvalira va obrir als sectors del Tarter, Grau Roig i Pas de la Casa. El vent bufava i la sensació de fred era considerable, però molts dels que es van calçar ahir els esquís destacaven les “fantàstiques” condicions per fer les primeres baixades de l’hivern.
    “Poder començar tan aviat està molt bé, i millor si tens unes condicions com les d’avui. La neu sembla molt fresca i seca, així que tot fa pinta que el dia estarà molt divertit”, va explicar Nacho Vázquez, client de Barcelona amb forfet de temporada. També tenien bones perspectives el Xavier i la Marta, de Vilanova, que van aconseguir invitacions gratuïtes a través del Facebook. “Hi serem només avui. A veure amb el vent com va. Després anirem de compres i tindrem el dia complet”, va indicar la Marta. La Laia, que venia del Delta de l’Ebre també va destacar unes condicions “perfectes” i va afegir-hi que “n’hi ha un bon paquet, i si fas forapista fins i tot et quedes encallat”. En el seu cas, tot i ser habitual del domini, és el primer any que adquiria el forfet de temporada.
    Les bones sensacions també eren presents en els responsables de Grandvalira. La directora general, Núria Tarré, va manifestar que no s’havia començat tan aviat des de la temporada 2008-2009, “però les condicions de neu són molt més bones aquest any”. Tarré també va destacar l’èxit de la promoció en línia, que malgrat oferir només 2.000 invitacions, va rebre 45.000 sol·licituds en tres hores. Entre els clients, gent d’arreu: Barcelona, Madrid, Bilbao, Astúries o França. Demà els camps de neu tornaran a quedar tancats fins al dia 30, quan es farà l’obertura oficial. Grandvalira aspira a poder repetir i fins i tot augmentar en un 2 o 3% els 1,5 milions de dies d’esquí venuts l’any passat.

ORIGINAL 

http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=29342&view=item&Itemid=380 

sábado, 5 de octubre de 2013

Es digui Teknon o Quiron, el 2014 s'obrirà un centre mèdic privat a Andorra, així ho va assegurar ahir el Govern després de que es fes públic que Grup Hospitalari Quirón va adquirir el Centre Mèdic Teknon de Barcelona, un dels hospitals privats líders del sector, que fins ara era propietat de Magnum Capital.

Andorra February 2006. Unidentified location i...
Des de l'Executiu van dir que ja fa temps que són coneixedors d'aquesta compra, però que no afectarà «ni el projecte a Andorra ni el calendari previst»; de fet, «el full de ruta es manté».

Enhanced by Zemanta

El vicepresident de la Federació d'Associacions de Comerç (FACA), Antoni Miralles, va explicar ahir que «malgrat que hem tingut un juliol molt dolent, l'agost ens ha ajudat a equilibrar la temporada».

English: The coat of arms of Andorra Русский: ...
El vicepresident de la Federació d'Associacions de Comerç (FACA), Antoni Miralles, va explicar ahir que «malgrat que hem tingut un juliol molt dolent, l'agost ens ha ajudat a equilibrar la temporada». Tot i que va matisar «ha estat un mes una mica assimètric perquè tot i que hem rebut més turistes, també han comprat menys i paral·lelament, també notem una davallada de compres important per part del client del país». No obstant això, Miralles es va mostrar més satisfet que a l'inici de l'estiu perquè «la gent que treballa amb el turisme ha pogut assolir, si fa o no fa, el mateix volum de negoci de l'any passat». Un dels subsectors que millor es va comportar malgrat la psicosi de la crisi, va ser el de l'equipament personal, moda i calçat, que «gràcies a les rebaixes i a la tornada a l'escola, ha pogut recuperar el retard que portava acumulant els mesos de juny i juliol» va argumentar el vicepresident de la FACA.
De la mateixa manera, el subsector de les noves tecnologies continua liderant les vendes amb «un comportament molt bo pel que fa a tauletes i telefonia mòbil» va afegir Miralles que va lamentar però, que «les altres famílies de l'electrònica continuen caient en picat». Les davallades van fins al 25% en fotografia, televisió i hi-fi, mentre que tampoc aixequen cap les vendes d'accessoris i rellotges que també cauen un 15%.
En canvi, l'alimentació aconsegueix mantenir-se i tanca l'estiu amb un 5% més de vendes, tot i la davallada de clientela local i que les vendes de refrescos i aigua «potser perquè no ha fet la calor d'altres anys també baixen entre un 10% i un 15%» va puntualitzar Miralles. El comportament dels productes que fins ara constituien el primer atractiu per als visitants el tabac, els alcohols i la perfumeria, tampoc no és gens alentador. Miralles va explicar que «les vendes s'han mantingut a la baixa, tot i el diferencial de preu amb Espanya, entre un 12% i un 13% menys que l'any passat». En quant a la perfumeria va afegir que «notem un transvassament de clientela del producte de luxe cap al producte més econòmic o popular». I és que la davallada de vendes en perfumeria i cosmètica se situa entre el 10% i 15% per al producte de gamma mitjana i entre el 12% i el 15% per al producte de gamma alta, segons va exposar Miralles. I per contrapartida, la venda de producte més popular, tant perfums com cosmètics, creix entre un 5% i un 8%. El vicepresident de la FACA també va explicar la davallada de la despesa dels turistes i sobretot, la mutació de les compres cap a productes més econòmics pel fet que «la gent no compra allò que no li sembla útil degut a l'impacte més fort de la crisi».
MENYS CLIENTS LOCALS / Miralles va tornar a insistir en la davallada del client d'Andorra que «s'explica per la davallada de la població i perquè la gent del país també perd la confiança». I va afegir que «a banda dels que han aprofitat l'estiu per marxar uns dies de vacances, caldria tenir dades fiables sobre el nombre d'habitants per projectar amb conseqüència els negocis». Miralles va insistir en que «per als comerciants que treballen amb la gent del país, aquest estiu ha estat molt dolent».

LLEGIR MES ...

http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/29993-les-vendes-de-lagost-fan-que-els-comerciants-retrobin-el-somriure.html

ORIGINAL http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/29993-les-vendes-de-lagost-fan-que-els-comerciants-retrobin-el-somriure.html
Enhanced by Zemanta

domingo, 18 de agosto de 2013

Naturlàndia va tornar a protagonitzar ahir una sessió tensa i car­regada de retrets al comú de Sant Julià de Lòria.

Les conclusions de l’auditoria del 2012 de Camprabassa –la societat que gestiona el parc de la Rabassa– van enfrontar majoria i oposició en un debat on es va evidenciar la situació complicada per la qual passa el projecte. Els auditors, segons consta a l’informe fet públic durant el ple del consell ahir i que va aprovar el juny passat la junta d’accionistes, qüestionen la viabilitat a curt termini de Naturlàndia i apunten “incertesa relativa a la continuïtat d’explotació”. També assenyala que els comptes de la societat, que va tancar l’exercici passat amb pèrdues d’1,9 milions, “s’han redactat especialment aplicant el principi d’empresa en funcionament, malgrat les nombroses dificultats financeres i d’explotació a les quals ha de fer front”, així com que la societat, en el moment de tancar l’informe, presentava un fons de maniobra negatiu de 7,3 milions (el nivell de deute a curt termini era de 8,13 milions i l’actiu cor­rent de 824.125 euros).
    Davant de tot plegat, conclou que les mesures correctives que s’han iniciat per redreçar la situació “només donaran resultats a mitjà termini” i que “les informacions provisionals no deixen entreveure una millora de la situació financera de la societat en un futur previsible”. Alhora que es posa en relleu que el soci majoritari –el comú– n’està al corrent i que “s’ha compromès a trobar una solució a les dificultats de tresoreria” mitjançant, si s’escau, “aportacions dineràries directes”.  
SENSE PROBLEMES DE TRESORERIA
Aquesta aportació dinerària, però, de moment només es queda en una possibilitat. Ho va asse-nyalar el conseller de Finances, Joan Besolí, que veu ara “difícil” avançar “si realment farà falta o no” i que “en el seu moment ja es valorarà”. Va assegurar, amb tot, que “ara no tenim problemes de tresoreria” i que “s’està pagant tot” i que la feina se centra a analitzar com funciona el parc. El conseller, que no va amagar que les xifres “no són encoratjadores” i que “econòmicament estem preocupats”, va voler deixar clar que des de l’obertura a primers de juny del parc d’animals s’ha notat un clar increment de visites –un 30% més respecte l’any passat– alhora que va definir la situació de Naturlàndia d’“esperançadora en el sentit que estem en un projecte de país”.
    L’oposició, en canvi, no va emprar els mateixos termes. Tant Rossend Areny (PS) com Josep Roig (grup mixt) van reiterar per activa i per passiva la “preocupació” pels comptes i van titllar la situació d’“extrema gravetat [van reclamar que es convoqui una reunió de poble perquè s’expliquin els números de Camprabassa). En el debat, llarg, van tornar a aparèixer –com ha ocorregut en més d’una ocasió– retrets personals entre els consellers i els cònsols. Així, per exemple, el número dos del comú, Manel Torrentallé, va reprotxar-los que “ gaudeixen de veure números així i gaudirien si Naturlàndia no funcionés, però funcionarà”, mentre que la cònsol major, Montserrat Gil, va ressaltar que “la majoria de consellers [d’UL] són empresaris i les seves empreses també van malament però vostès potser no en són conscients perquè estan en una situació més benestant a les cadires de funcionaris”. “Estic bastant per sobre de les seves punyetes”, va etzibar Roig com a resposta.  Areny, de la seva banda, va deixar anar que “estic segur que hi ha gent asseguda aquí [mirant a la majoria] que comença a dubtar del projecte”.

martes, 18 de junio de 2013

Restaurant Don Denis Escaldes al Principat d'Andorra Tapes Mariscs Carns...


Restaurant Don Denis Escaldes al Principat d’Andorra. Dona denis escaldes, restaurant Escaldes, Restaurante don denis andorra, comer en andorra, donde comer en andorra
donde comer andorra vella, marisqueria Andorra, comer una mariscada en Andorra. Restaurantes de Andorra: Bordas tipicas, 5 tenedores, cocina internacional, cocina de mercado, carnes a la brasa, pescado y marisco, pizzerias y restaurantes. Cenar en Andorra la Vella, Parroquia de Andorra la Vella, cenar en Escaldes Engordany, Parroquia de Esclades Engordany. Don Denis: El mejor restaurante de Andorra y ofertas fantásticas para Parroquia de Escaldes - Engordany, Andorra Restaurantes recomendados. Guía de restaurantes donde encontrar los mejores restaurantes Andorra, toda la ... de restaurantes de Andorra para que puedas elegir el mejor restaurante para tu visita a Andorra. La felicitat humana generalment no s’aconsegueix amb grans cops de sort, que poden passar poques vegades o mai, sinó amb petites coses agradables que han passat, passen i passaran tots els dies en companyia de vostès “els nostres fidels clients”. Gràcies a tots per ser-hi dia a dia, i per la confiança dipositada en nosaltres. Això no ha estat un cop de sort, han estat 40 anys en els quals ens hem esforçat dia a dia oferint caliu, servei i qualitat en els nostres productes per complaure un a un els nostres clients; i gràcies a tots vostès hem pogut aconseguir aquesta família. Per a més informació i reserves contacteu-nos a: restaurantdondenis@andorra.ad . C/Isabel Sandy, 3 AD700 Escaldes - Engordany  Andorra‎ Tel.: +376 820 692  |  +376 823 742  |  Fax.: +376 863 130 . http://www.restaurantdondenis.com/index.htm   .   Amanida de Pagès amb Bonítol del Nord, Formatge de Búfala, Tomàquet, Canonges i Gotes d'Alfàbrega, Pernil Ibèric amb Denominació d'Origen Guijuelo 5 Glans, Assortiment d'Embotits Ibèrics amb Denominació d'Origen Guijuelo, Amanida de Llamàntol a la Vinagreta de Tomàquet, Pebrots i Ceba, Cabdells de Tudela amb Anxoves de "Santoña", Carpaccio de Filet de Bou amb Encenalls de Parmesà i Oli de Tòfona, Salmó Noruèc Fumat amb Torradetes Melva, Gamba de Huelva a l'Allet, Foie d'Ànec de la Casa i Torrades de Panses, Espàrrecs Blancs amb Maionesa, Els Canelons Gratinats a l'Estil de l'Avia, Cargols de Lleida a la Llauna, Pasta Asciutta Italiana Saltejada amb Llagostins, Spaguettis a la Carbonara o Salsa Bolognesa (A Escollir), Macarrons a la Carbonara o Salsa Bolognesa (A Escollir), LES SOPES, Gaspatxo Andalús - Només en temporada d'Estiu -, Sopa de Peix i Marisc, Sopa de Ceba Gratinada amb Rovell d'Ou, ELS ARROSSOS, Arròs Caldós amb Llamàntol, Arròs amb Rap i Cloïsses, Arròs amb Bolets amb Foie d'Ànec, Arros de Marisc Caldos, Arròs amb Perdiu i Ceps Confitats, Arròs amb Sípia amb la seva Tinta, Paella de Marisc o Mixta per 1 Persona, ELS ASSORTIMENTS, Assortiment de Marisc de la Casa a la Planxa, (1/2 Llamàntol, Navalles, Gambes, Llagostineres, Escamarlans, Llagostí, de Vinaròs, Boques,Cloïsses i Musclos), "La Barca de LAS RIAS " amb Marisc Viu i Cuit, (Ostres, Cloïsses, Musclos, Navalles, Cargols, Gambes, Llagostineres, Escamarlans, Llagostí de Vinaròs, Boques), Graellada de Peix i Marisc, (Rap, Salmó, Lluç, Turbó, Cloïsses, Musclos, Calamar i Llobarro), EL MARISC, Ostra, Bou de Mar, Cranca de Mar Bullida, Llamàntol del Pacífic, Llamàntol del Cantàbric, Escamarlà, Gamba Vermella, Llagosta, Navalla, Gambot Vermell, Nècora, ELS PEIXOS, Filet de Llobarro a l'Estil de “Donosti”, Tronc de Rap a l'All Cremat, Lluç a l'Estil de Xef (Salsa d'Espàrrecs, Cloïsses i Llagostins), Dorada de Racció al Forn o a la Sal, Suquet de Mero, Filet de Turbot a la Planxa, Supremes de Salmó a la Crema d'Anet, LES CARNS, Steak Tartar, Pollastre a la Brasa, Costelles de Xai a la Brasa, Magret d'Ànec a la Brasa, Entrecot de Bou a la Brasa, Filet de Bou a la Brasa, Costella de vedella a la Brasa, Garrí al Forn, Cabrit al Forn, Mil Fulls de Filet de Bou amb Bolets i Foie, TAPES FREDES, Seitons de l’escala a la vinagreta, Pop a la Vinagreta i sa seva Verdureta, Esqueixada de Bacallà amb Olivada, Amanida Rusa en Tulipa i Bonítol del Nord, Formatge d’Ovella Semi Sec, Formatge d’Ovella Sec, Pernil Ibèric i Pa amb Tomàquet, Llom Ibèric i Pa amb Tomàquet, Assortiment d’embotits Ibèrics, DELÍCIES DEL MAR, Ostres de Mar, Escopinyes Naturals a l’Oli de Tófona, Cloïsses Vives a la Planxa o en Salsa Verda, “Zamburiñas” D.O. Rias Baixas a la Planxa, Conches de Marisc al Graten, Musclos al Vapor al Perfum de Llorer, Navalles del Nord a la Planxa, Gambes a la Planxa, Llagostins Patagonics a la Planxa, Cues de Gamba a l‘Allada, Pop a la Gallega amb Pimentó de la Vera, Escamarlans de la Costa a la Planxa, MINI BROTXETES DE..., Botifarra i Xampinyons a l’All i Julivert, Llagostins i Pinya a la Vinagreta de Maduixa, Bacallà Fregit a la Crema de Mel, Salmó a la Planxa, LES TAPES CLÀSSIQUES, Tripes amb Daus de Pernil i Xoriç, Mandonguilles Casolanes, Ronyons de Vedella al Xerès, Pollastre en Salsa a l’Aroma d’All, Xampinyons Naturals a l‘Allada, Cargols Guisats amb Pernil i Xoriç, Prebots farcits de Brandada de Bacallà, Bacallà amb Patata i Ceba a la Crema, Boletes de Patata Farcides d’All i Oli, Truita de Patata i Ceba en Porció, TORRADES EN PA DE PAGÈS AMB..., Pa Amb Tomaquet, Salmó Fumat sobre Crema Roquefort, Anxoves del Cantàbric amb Pebrot Rostit, Formatge (d’Ovella Semi o Roquefort), Pizza de la Casa, FREGINADES, Calamars a l’Andalusa o a la Planxa, Croquetes de Pernil Ibèric i Pollastre, Bunyols de Bacallà, Sípia a la Planxa o a la Andalusa, Seitons de l’Escala Fregits, Patates Braves Casolanes, Xoricets Fregits amb el seu Suc, Pebrots del Padró a la Sal Grossa, Patates al “Cabrales”, Per a menús per a grups, empreses, aniversaris, no dubteu en contactar-nos a:restaurantdondenis@andorra.ad  - C/Isabel Sandy, 3 AD700Escaldes-Engordany Andorra‎  - Tel.: +376 820 692 | +376 823 742 | Fax.: +376 863 130 . http://www.restaurantdondenis.com/

domingo, 9 de junio de 2013

El ocio en los Hoteles nueva evolución

@el_pais: ¿Quién necesita un hotel con TV?: http://elpais.com/tecnologia/2013/06/06/actualidad/1370512660_966110.html

miércoles, 29 de mayo de 2013

Ja fa temps que nombroses persones han escollit el Principat com a lloc per retirar-s’hi, un cop finalitzada la seva vida laboral. S’hi han instal·lat, s’han integrat en la societat i la vida andorranes

English: Oratory in Anyós, La Massana, Andorra
English: Oratory in Anyós, La Massana, Andorra (Photo credit: Wikipedia)
English: A field of tobacco plants in Sispony,...
El Consell General va modificar ara fa uns mesos la Llei qualificada d’immigració.
L’objectiu principal del gabinet de­mòcrata, impulsor de la reforma, era fomentar la captació del que es coneix com a residents passius. La idea és atreure estrangers que vulguin venir a Andorra a viure, aprofitant les condicions excel·lents que, ningú no ho nega, té el país. No es tracta pas, però, d’un fenomen nou.
    Ja fa temps que nombroses persones han escollit el Principat com a lloc per retirar-s’hi, un cop finalitzada la seva vida laboral. S’hi han instal·lat, s’han integrat en la societat i la vida andorranes i, malgrat el que posi en el seu carnet –administrativament parlant són residents passius– la majoria tenen una vida molt i molt activa.
    Un bon exemple d’aquesta afirmació el trobem en l’Halina Berthelsen. D’origen danès, amb 69 anys admet que “oficialment estic jubilada” però deixa clar que “faig moltes coses, per voluntat pròpia, no per tenir ingressos”. Així, col·labora de manera intensa en l’Associació de Danesos pel Món, una entitat que vol fomentar la cultura del país escandinau, i habitualment se la pot veure a la botiga benèfica Carisma, que juntament amb altres amigues han obert a la Massana. A més, també escriu articles periodístics en algunes publicacions estrangeres, molts dels quals, justament, sobre el Principat.
    L’Halina va arribar a Andorra el 1986. Fins llavors havia treballat al seu país natal i a Espanya com a professora de llengua. El marit, economista i expert en ciències polítiques, es va jubilar i tots dos van apostar per deixar el poble proper a Marbella on vivien per cercar més tranquil·litat. “Teníem alguns amics que vivien a Andor­ra i els havíem visitat en diverses ocasions”, recorda. El Principat es va convertir en una opció per provar i així ho van fer. Es van comprar un petit apartament a la car­retera d’Engolasters per “veure si ens agradava”. No van trigar a adonar-se que l’elecció havia estat la cor­recta. “Valorem el clima, la natura, la tranquil·litat i la seguretat del país. No tinc por de sortir al carrer o quan estic sola a la botiga. És molt bo per viure”. Un cop convençuts, es van traslladar a l’Aldosa, on viuen “en una casa de fusta”. Actualment, “ens estem sis o set mesos aquí i a l’estiu anem a Dinamarca”.
    De més lluny i segurament d’una manera més surrealista van arribar a les Valls la Claire Allcard i el seu marit. D’origen anglès, a començament dels vuitanta vivien a Singapur, però una barra de pa ho va canviar tot. O més ben dit, l’embolcall d’aquella bar­ra de pa. Era un diari amb publicitat d’una empresa immobiliària. Una troballa que va arribar en el moment just, ja que “buscaven gent que estigués interessada a comprar cases a Andorra” i, justament ells es començaven a trobar cansats de les exigències per continuar vivint al país asiàtic. “Cada dos setmanes ens demanaven de renovar el visat”, recorda la Claire, en contrast “amb les facilitats que se’ns van donar des del Govern. Era el primer país on ens deien ‘benvinguts’.”
Anuncis efectius
I és que, per la història dels diferents residents passius entrevistats pel Diari, queda clar que les immobiliàries han tingut un paper important fins ara per atreure estrangers. També una publicitat en premsa va ser el detonant de la decisió del Don Madden, que ara viu a Sispony, on va arribar el 1990 per jubilar-se després d’una vida en què, per la seva feina de recerca científica i tecnològica, ha conegut països tan diferents com l’Anglaterra natal, Holanda, Singapur o Ghana.
    El Don passava uns dies en una casa d’estiueig que tenia a la localitat alacantina de Xàvia quan “vaig veure la publicitat, vaig trucar i vaig passar una setmana mirant propietats”. Del que va visitar, res no el va convèncer. Del país, en canvi, se’n va enamorar i “vaig decidir comprar el terreny i construir-me jo la casa”. Recorda que “em van en­cantar les muntanyes, el paisat­ge, que és i era fantàstic, i el cli­ma, que és perfecte”.
    Queda clar que la natura és un dels principals al·licients que els residents passius troben del país. Un altre d’important és la seguretat, com posa en relleu l’Elsa Derham. Ella i el seu marit van treballar molts anys en una empresa de telefonia que els va portar a residir en una llarga llista de llocs: Li­ma, Nova York, Londres, Praga, Bahrain, Brussel·les o Viena. I també en altres indrets més perillosos, com l’Iraq, Colòmbia o el Caire. “Hem viscut en països molt insegurs, molt perillosos. En canvi, la tranquil·litat que tenim aquí és enorme”, apunta mentre recorda que al seu país natal, el Perú, “no pots sortir al carrer com aquí, amb joies, perquè t’arrisques que se te les emportin”.
    Tots dos van recalar a Andorra el 2001. Abans “hi havíem vingut molts cops de vacances, fins que vam veure que una immobiliària tenia un projecte de pisos a Sispony”. I per a l’Elsa es va obrir la possibilitat de complir el desig de “viure en un poble” on, assegura, “veig cada dia animals que baixen a buscar gespa al costat de casa”.
    Malgrat que aquests residents passius, oficialment, estan jubilats, la seva vida diària s’allunya molt del que es podria creure. Per exemple, la Claire també col·labora a la botiga Carisma, entre una llarga llista d’activitats. “Sóc voluntària a l’hospital, vaig ser fundadora i ara presidenta dels International Singers i també del Club d’Escriptors. Fins i tot he publicat algun llibre”, explica.
    I és que, com apunta la Valerie Rimarenko, “un jubilat treballa igual però sense sou, tot un alliberament, perquè et pots dedicar a moltes coses impossibles de fer quan treballes”. Aquesta anglesa casada amb un ucrainès, des del 2001 va canviar la masia de Sant Pere de Ribes on vivia el matrimoni per una casa de fusta propera a Pal. “Hi havíem vingut com a turistes. Vam pensar que valia la pena provar un altre lloc, diferent però amb un cor similar, perquè ens agrada molt la cultura catalana”, comenta. Ara el marit aprofita el temps lliure per col·laborar amb l’ONG Hope and Home for Children, i ella també es mou força. “Camino hores i hores, veig animals i la natura. També escric i he començat a pintar”, indica. Una passió seva, però, és el patchwork. “Vaig a classe i n’ensenyo, i això m’ha permès fer molts amics”, afirma.
    El Don tampoc no s’està gaire quiet a casa. “Passejo molt. Tres cops al dia”, remarca i recorda que “també presideixo l’associació d’excursionisme Has Harrier”. A més del bridge, que no hi pot faltar. A aquest joc de cartes hi juga sovint, igual que l’Elsa. Ella reconeix que, en el seu cas, “sóc més frívola, i penso que, després d’haver treballat molts anys, el que vull és passar-m’ho bé”.  I ho compleix. Bridge a banda, participa en les activitats del Club Internacional o en les de la casa pairal de la Massana. A més, el marit, el Mi­chael, “porta l’Església anglicana i jo l’ajudo”. Així, “m’ho passo molt bé; faig tot el que no vaig poder fer quan treballava”.
    Els cinc residents passius amb què ha parlat el Diari fa molts anys que són al país. I tenen clar que no es van equivocar en triar Andorra com a lloc de retir. El Don és contundent quan se li pregunta si és o no feliç. “Encara visc aquí, no?”, apunta simplement, al mateix temps que deixa clar que a la seva dona, l’Stella, “també li agrada molt viure aquí”. Ella, explica, “col·labora amb diverses associacions benèfiques” a la vegada que “gaudeix molt amb les flors i la jardineria, cuidant dels tres gats siamesos que tenim o fent joguines i roba de punt per a infants”.
Aconsellen venir
I és amb aquest bagatge d’una llarga sèrie d’anys com a residents passius a Andorra que se’ls pot preguntar si recomanarien provar l’experiència, ara que el Govern vol potenciar aquest fe­nomen dins de les diferents reformes estructurals que vol impulsar. I tot ells ho tenen molt clar. “Hi he trobat una acollida fantàstica. He viscut en molts països, i Andorra és el que més m’agrada. Ho recomanaria de provar”, assegura la Claire. De la seva banda, la Valerie puntualitza que “no m’agrada dir a la gent què ha de fer amb la seva vida” però, malgrat aquest comentari, reconeix que “parlo molt d’Andorra als amics i a la família”. El Don té clar que també aconsellaria venir al Principat “si el que es vol és estar en un país segur i agradable”.
    De manera similar s’expressa l’Elsa. “Jo recomanaria a la gent gran que vinguin. Sé que els joves potser prefereixen la ciutat, però Andorra és perfecta per jubilar-t’hi”, apunta. De la seva banda, l’Halina posa sobre la taula que “és un molt bon país, amb valors que no es troben en altres llocs”. Admet que “potser hi ha el problema de les comunicacions” però entén que aquest hàndicap queda, de lluny, superat per la resta d’avantatges. “Tens una gran tranquil·litat , saps que ningú no et vindrà amb una pistola a casa, que hi ha una bona alimentació. En global, hi ha moltes coses bones per tenir una llar confortable”, explica aquesta resident danesa, que destaca un últim punt: “Hi ha uns serveis per a la gent gran únics a tot el món.” I assegura que “a Dinamarca això es paga i molta gent no hi té accés”. En definitiva, tots podrien perfectament donar suport a una campanya promocional que perseguís incrementar la comunitat de residents passius. 


Enhanced by Zemanta

lunes, 27 de mayo de 2013

Gestoria Andorra Comptabilitat i Assessoría Comptable Gestoría Administrativa d'Andorra Empresa

Gestoria Andorra Comptabilitat i Assessoría Comptable Gestoría Administrativa d'Andorra Empresa


Gestoria Andorra Desde nuestro departamento de gestoría le informaremos de todo lo que necesita para establecer su residencia fiscal en Andorra lo que denominamos RESIDENCIA PASIVA en ANDORRA. Comptabilitat i Assessoría Comptable. Gestoría Administrativa d'Andorra. Empressa de profesionals colegiats per comptes privades i pimes. Gestores y asesores económicos para particulares y empresas en Andorra. Assesors empreses Andorra, gestoria, fiscalitat, comptabilitat Andorra, Is21 asesor, is21 assessors, is21 comptabilitat, is21 contabilidad andorra asesor asesor contable assessor, assessor comptable. Comptabilitat comptabilitat andorra comptable Consultor Contabilidad contabilidad Andorra contable creacio societats Fiscal fiscalidad. fiscalidad andorra fiscalitat fiscalitat andorra, impost de la renda de no residents. impostos andorra impost societats impuesto de la renta de no  Residentes andorra. impuesto de sociedades andorra impuestos Andorra iva andorra societats anonimes, societats limitades. http://www.is21.ad   - info@is21.ad   - T.00.376.803.321

martes, 21 de mayo de 2013

Yahoo! Compra Tumblr

@el_pais: Yahoo! compra la red social de blogs Tumblr por 850 millones: http://elpais.com/economia/2013/05/19/actualidad/1368992762_622875.html

jueves, 25 de abril de 2013

El jefe de Gobierno de Andorra, Antoni Martí, confirmó hoy ante la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa que las negociaciones abiertas con España a finales de marzo para firmar un acuerdo que evite la doble imposición fiscal "concluirán este año".


Ese convenio, que Andorra firmó hace unas semanas con Francia, busca facilitar las relaciones comerciales bilaterales para evitar que empresas y personas físicas tributen por un mismo concepto en España y Andorra.
El acuerdo constituyó, según el primer ministro andorrano, "un primer paso para explorar una relación más estrecha" entre su país y "el océano europeo" que les rodea.
El mandatario andorrano destacó tres lagunas fundamentales de su sistema económico: un modelo excesivamente cerrado y endogámico, no homologable internacionalmente y todavía poco diversificado.
Ante ello, destacó los progresos realizados por su país en materia de transparencia y cooperación fiscal, que concluirá en 2015 con un nuevo sistema fiscal, "un modelo plenamente homologable con los sistemas fiscales europeos".
Por ello, el jefe de Gobierno del Principado afirmó que el proceso de reformas estará incompleto "si no estuviera acompañado de una mayor participación" de su país "en el mercado interior europeo".


Enhanced by Zemanta

domingo, 24 de marzo de 2013

sábado, 23 de marzo de 2013

¿Por qué Andorra está cambiando su modelo fiscal?


¿Por qué Andorra está cambiando su modelo fiscal?
Debido a la crisis financiera y económica internacional, en la reunión del G20 del 2 de abril de 2009 quedó clara la voluntad de la comunidad internacional de avanzar hacia la transparencia de la actividad financiera. Como consecuencia el 7 de setiembre de 2009, Andorra aprobó la Ley de intercambio de información en materia fiscal con solicitud previa.
Desde entonces se han suscrito hasta 21 convenios de intercambiode información fiscal. El intercambio afecta a los diferentes impuestos de los países suscriptores y es un procedimiento administrativo entre autoridades de finanzas y economía y sus delegados (Hacienda). Afecta a circunstancias relativas a impuestos que comiencen en la fecha de entrada de vigor o posteriormente.
No tiene efectos retroactivos. Si el ejercicio está empezado,salta al periodo impositivo siguiente. Existe un procedimiento administrativo y judicial de oposición del requerido o investigado. Destacar que con España se firmó el 14 de enero de 2010 y entro en vigor el 10 de febrero de 2011.
Con estos acuerdos Andorra deja de ser considerada paraíso fiscal y sale de las listas grises de la OCDE y los Estados respectivos.
¿Cuál es el objetivo del modelo fiscal de Andorra?
Facilitar las relaciones políticas y económicas de Andorra con los países de nuestro entorno mediante una fiscalidad homologable.
Alcanzar convenios para evitar la doble imposición gracias a un modelo fiscal homologable internacionalmente.
¿Cuáles son los impuestos directos de Andorra
El Impuesto sobre la Renta de los No Residentes. Vigente desde el 1 de abril de 2011 y tiene un tipo general del 10%.
El Impuesto sobre la Renta de las Actividades Económicas. Esvigente desde el 1 de enero de 2012 (primer ejercicio) y tiene untipo general 10%.
El Impuesto sobre Sociedades. Es vigente desde el 1 de enero de 2012 (primer ejercicio) y tiene un tipo general 10%.
¿Cuáles son los impuestos indirectos de Andorra?
El equivalente al IVA español en Andorra es el impuesto general indirecto (IGI). Tiene un tipo general del 4,5 y es vigente desde el 1 de enero de 2013 (primer ejercicio).
¿Hay un impuesto sobre la renta de las personas físicas ( IRPF)?:
No todavía. El marco fiscal se complementará con una fiscalidad para las personas físicas que se prevé que grave las rentas más altas pero a un tipo competitivo y que, en todo caso, no superará el 10%
¿Puedo invertir en Andorra?
El 21 de junio de 2012 se aprobó la nueva Ley 10/2012 de inversión extranjera que entró en vigor el 19 de julio de 2012. Esta Ley permite la apertura al capital exterior con liberalización del 100% de la inversión en todos los sectores
Para las nuevas inversiones exteriores hay la obligación de presentar un proyecto de inversión, que el  Gobierno andorrano analizará y valorará su idoneidad, y en caso de cumplir con todos los requisitos exigentes, autorizará dicha inversión. Este trámite tiene una duración máxima de mes y medio.

El tipo impositivo del Impuesto de Sociedades es el 10%, existenregímenes especiales?
Si, para las sociedades de explotación internacional de intangibles, las sociedades que participen en el comercio internacional, las sociedades de gestión e inversión financiera y las  sociedades holding. Estas pueden  beneficiarse de un 80% de reducción de la base de tributación si cumplen las condiciones estipuladas.
¿Qué condiciones deben cumplir las sociedades de explotacióninternacional de intangibles para poder acogerse al régimen especialdel impuesto de sociedades?
Los obligados tributarios pueden beneficiarse de un 80% de reducción de la base de tributación en los siguientes casos:
1. Concesión, autorización de uso o cesión o licencia de derechos sobre patente, diseños, modelos o dibujos industriales, marcas, nombres de dominio y otros signos distintivos de la empresa, así como derechos de propiedad industrial.
2. Concesión o licencia de uso de planos, fórmulas o procedimientos, de derechos de información industrial, comercial o científica, incluido el uso de equipos industriales, comerciales o científicos.
3. Concesión, cesión o licencia de derechos de autor, artística o científica, incluidas producciones audiovisuales, programas, aplicaciones y sistemas informáticos.
Es requisito ineludible para disfrutar de la exención, contratar un trabajador a media jornada de un local afecto a la actividad de al menos 20 m2.

¿Qué condiciones han de cumplir las sociedades que participen enel comercio internacional para poder acogerse al régimen especialdel impuesto de sociedades?
Los obligados tributarios pueden beneficiarse de un 80% de reducción de la base de tributación si la compraventa internacional de mercancías, agente o intermediario de compraventa de bienes muebles o inmuebles fuera del territorio andorrano o la actividad de los comisionistas se realiza desde Andorra y el producto comercializado no ha estado enviado ni recibido desde Andorra. Además, la exención opera si también se dispone de un local de 20 m2 y un empleado a media jornada mínimo.

¿Qué condiciones deben cumplir las sociedades de gestión e inversión financiera para poder acogerse al régimen especial del impuesto de sociedades?
Las sociedades de gestión e inversión financiera son las sociedades residentes fiscales en Andorra en las que la actividad consiste en la obtención de préstamos de entidades vinculadas o de terceros que, juntamente con su capital social, sean utilizadas en la realización de préstamos a entidades vinculadas no residentes fiscales.
Estas pueden beneficiarse de un 80% de reducción de la base de tributación si la sociedad tiene un capital social mínimo de 250.000 € y dispone en territorio andorrano de una persona contratada como mínimo media jornada así como de un local destinado únicament a llevar a cabo esta actividad de al menos 20 m2.
¿Qué condiciones deben cumplir las sociedades holding para poder acogerse al régimen especial del impuesto de sociedades?
Las sociedades holding son aquellas que tienen participaciones en otras sociedades nacionales de terceros países. Estas sociedades gozan de exención final sobre los dividendos obtenidos, así como sobre las plusvalías en los siguientes casos:
1. Que la entidad participada no residente fiscal esté sujeta, sin posibilidad de exención, a un impuesto sobre la renta de características similares al impuesto sobre sociedades del Principado de Andorra.
2. Que el porcentaje de participación, directa o indirecta, en el capital, los fondos propios, el patrimonio neto o los derechos de voto de la entidad residente o no residente fiscal igual o superior al 5 por ciento. La participación correspondiente se deberá poseer de manera ininterrumpida durante el año anterior al día en que sea exigible el beneficio que se distribuya o, en su defecto, deberá mantenerse posteriormente durante el tiempo necesario para completar este período.
Sin convenios de para evitar la doble imposición, es interesante invertir en Andorra?
Sí. Es importante resaltar que la no existencia de convenios de doble imposición no impide disfrutar en su máxima amplitud de las ventajas competitivas a nivel fiscal de las actividades productivas nacionales y del trading a nivel general y muy particularmente de la categoría que goza de una exención del 80% con un tipo efectivo del 2%.
Los convenios para evitar la doble imposición son la pieza clave para la competitividad internacional de las empresas que finalmente se instalen en Andorra.
La existencia de los convenios para evitar la doble imposición (CDI) es esencial para promover las inversiones exteriores, bien sean extranjeras en Andorra o de capital andorrano en el exterior, ya que dotan de seguridad jurídica a los inversores y reducen la carga fiscal de dichas inversiones.
El acuerdo para evitar la doble imposición entre Andorra i Francia se rubricó el mes de abril del 2012, y ahora, el Gobierno ya ha iniciado negociaciones y/o contactos con España y Portugal, con quienes de espera firmar sendos convenios para finales del 2013 o inicios del 2014.
¿Cuál es la cotización a la Seguridad Social Andorrana?
A nivel de residencia activa, en Andorra, la afiliación a la Caja Andorrana de Seguridad Social (CASS) es obligatoria para todos los trabajadores asalariados, asimilados y para los trabajadores que realizan una actividad por cuenta propia. La cotización de las personas asalariadas conlleva una carga que va del 5,5% al 10,5% para el asalariado, y del 14,5% para el empresario; para los trabajadores por cuenta propia la carga va del 20% al 25%.
Todo extranjero que trabaje en el Principado deberá disponer de un permiso de trabajo. Una vez contratado por una empresa nacional, ésta deberá tramitar en el Ministerio del Interior el correspondiente permiso. La concesión de los permisos por parte del Ministerio está condicionada a una cuota.
Se prevé un tratamiento específico para los inversores extranjeros que canalicen sus inversiones a través de sociedades mercantiles en las que participen en su capítulo y en la gestión de forma significativa. En estos casos podrá obtener el permiso de estancia y trabajo o residencia activa.
¿Cuáles son las condiciones para obtener un permiso de residencia sin derecho a trabajar?
El residente sin derecho a trabajar o sin  actividad lucrativa es la persona física que no tiene la nacionalidad andorrana i que establece su residencia principal y efectiva en el Principado de Andorra durante al menos 90 días por año natural sin ejercer ninguna actividad laboral o profesional.
El titular principal de una residencia sin actividad lucrativa debe invertir una cantidad de al menos cuatrocientos mil euros (400.000 euros) en alguna de las tipologías de activos y debe hacer afectivo y depositar en el Instituto Nacional Andorrano de Finanzas el importe de cincuenta mil euros (50.000 euros) no remunerados. Además, el titular principal también debe depositar el importe de diez mil euros (10.000 euros) no remunerados por cada una de las personas a cargo que adquieran la condición de residentes sin actividad lucrativa.
Soy un profesional con proyección internacional, puedo establecer mi residencia en Andorra?
El residente por razones profesionales con proyección internacional es la persona física que no tiene la nacionalidad andorrana y que establece su residencia principal y efectiva en el Principado de Andorra durante al menos 90 días por año natural para desarrollar una actividad profesional de proyección internacional.
La base desde la cual se desarrolla su actividad profesional debe estar situada en el principado de Andorra, debe contar como máximo con una persona contratada en régimen laboral y como mínimo un 85% de los servicios prestados por el profesional deben ser utilizados fuera del territorio andorrano.
¿Qué condiciones hay que cumplir para ser residente por motivo de interés científico, cultural o deportivo?
El residente por razones de interés científico, cultural o deportivo es la persona física extranjera que establece su residencia principal y efectiva en el Principado de Andorra durante al menos 90 días por año natural, fijando su base física en Andorra para el desarrollo de sus actividades profesionales relacionadas con los ámbitos científicos, cultural o deportivo.
Debe tener un máximo de una persona contratada en régimen laboral. Además, como mínimo el 85% de los servicios prestados deben ser utilizados fuera del territorio andorrano.
El titular principal de una residencia por razones de interés profesional con proyección internacional, o bien el sometido a la otra categoría de residente por razones de interés científico, cultural, y deportivo, debe hacer efectivo y depositar en el Instituto Nacional Andorrano de Finanzas el importe de cincuenta mil euros (50.000 euros) no remunerados. Además, el titular principal también debe depositar el importe de diez mil euros (10.000 euros) no remunerados por cada una de las personas a su cargo que adquieran la condición de residente. Igualmente, en ambos casos deberá presentar un proyecto de actividad profesional  (businessplan) que debe ser valorado y aprobado por el Gobierno.
Porqué es interesante residir en Andorra?
Si algo caracteriza Andorra comparativamente con la mayoría de países del su entorno europeo es su excepcional calidad de vida. Ello se ve reflejado en aspectos como:
Alto nivel de vida. A nivel de renta por cápita se encuentra en una posición privilegiada: 44.138 dólares USA el 2010, por encima de la media de países OCDE (39.487 USD) y de la Unión Europea (32.151 USD).
Bajo nivel de precios: la baja presión fiscal permite que el coste de vida sea más bajo que en la mayoría de países europeos, de manera que nuestros futuros ciudadanos, inversores y sus familias podrán disfrutar de unos precios en la mayoría de productos y servicios mucho más competitivos que en sus países de origen.
Proximidad: Andorra hace de su limitado territorio una de sus grandes virtudes. La proximidad ayuda a resolver la mayor parte de cuestiones que el exceso de burocracia complica.
Estabilidad y seguridad: Andorra es un país estable socialmente y con una alta seguridad ciudadana.
La tasa de criminalidad es una de les más bajas del mundo.
Entorno natural: Andorra tiene un medio ambiente protegido y un entorno natural incomparable.
Comunicaciones: Andorra está en un proceso de mejora y replanteamiento de las vías de comunicación que la harán mucho más accesible por tierra y aire.
Educación: Andorra dispone de tres sistemas educativos de gran calidad y gratuitos, además de alguna opción de enseñanza privada y otras especialidades.
Sanidad: la sanidad pública es de gran calidad y permite, además, vía convenios internacionales, beneficiarse de atención sanitaria en el extranjero.
Tecnología: Andorra es un país innovador y pionero en el campo de la tecnología: ya se ha producido el apagón analógico y la cobertura UMTS y dispone de fibra óptica en el 100% del territorio.
Infraestructuras lúdicas y deportivas: Andorra dispone de dominios esquiables, instalaciones deportivas de alto nivel para práctica del deporte y la tecnificación, centros termolúdicos y zonas para deportes de riesgo, aventura y montaña.
Actividad cultural: Auditorio Nacional, Centro de Congresos, eventos y festivales de toda clase.
Qué sectores considera Andorra como estratégicos?
Sanidad de élite: Un nuevo objetivo de este Gobierno es conducir a Andorra a la cima de la excelencia médica emulando al modelo suizo de implementación de la tecnología clínica más avanzada, sin listas de espera y teniendo a su disposición una gran red de tecnología punta.
Formación y educación de élite: Promoción de nuevos centros formativos de alto nivel y de vocación internacional. Fomento de la investigación, el desarrollo y la tecnología en todos sus ámbitos. Desarrollo de la empendeduría a nivel de captación de proyectos y de financiación de los mismos.
Desarrollo del ocio y del juego en particular: Junto a iniciativas para fomentar el desarrollo del ocio en sus múltiples opciones, se ha puesto un especial énfasis en el juego, por su valor añadido. Opciones como casinos, loterías, apuestas on-line y apuestas off-line. Este año 2013 entrará a trámite parlamentario el proyecto de Ley del juego
Otras iniciativas: Además, se potenciará el desarrollo de exposiciones y congresos de alcance internacional, así como todo tipo de iniciativas y eventos relacionados con el deporte, la cultura, la música, el arte, la ciencia, etc.
Integral Serveis 21
Es una empresa de asesoramiento contable, fiscal y laboral que se pone a su servicio para ayudarlo en sus necesidades de información contable para gestionar eficientemente el día a día de su actividad.
Nuestra razón de ser es ofrecerle un servicio de tramitación integral que dé respuesta a todas sus necesidades con una gestión eficaz y de calidad.
Confianza
Nuestra relación con el cliente se basa en la proximidad y el trato personalizado para establecer una autentica relación de confianza.
Compromiso
La profesionalidad y la implicación de un equipo altamente cualificado nos permiten ofrecer un servicio comprometido con las necesidades de los clientes y de máximo respeto con el marco legal vigente.
Capacidad
Disponemos de un equipo humano con experiencia y en constante formación, atento a las novedades legislativas y tecnológicas para ofrecerle la solución más adecuada en todo momento.




lunes, 18 de marzo de 2013

domingo, 17 de marzo de 2013

Adelgazar con con dietas Dietox.com resetea tu cuerpo y adelgaza reseta ...

Se puede decir que la dieta www.dietox.com  trasciende la comida, ya que esta dieta postula la desintoxicación del cuerpo, mente y espíritu. Dietéticamente hablando, la dieta dietox.com te permite eliminar toxinas que se ve reflejado en la pérdida de kilos; y por consiguiente en la pérdida de peso. Dietas www.dietox.com . Dietox® es una terapia alimentaria que se basa en una práctica milenaria beneficiosa para la salud: el ayuno Dietox® consiste en dejar de tomar alimentos sólidos e ingerir únicamente líquidos, con un aporte energético total inferior a 1000 calorías al día. Avalado por nutricionistas y naturópatas, como la Dra. Montserrat Folch del Centro Medico Teknon, Dietox® consiste en ayunar tomando licuados durante un periodo muy corto, de 1 o 3 días seguidos, en función del efecto e intensidad deseados. A lo largo del día, se toman seis licuados distintos, de 400ml cada uno, con una composición específica de ingredientes naturales, crudos y vegetales pensada y adecuada a y energéticas de cada momento del día.las necesidades nutricionales  Un ayuno clásico, siempre y cuando no esté controlado, puede ser peligroso para la salud y difícil de realizar. Algunos de los factores que pueden llevarnos a abandonar un ayuno son: El cansancio, el malhumor o la ansiedad derivados de la falta de nutrientes esenciales que proporcionaría una dieta equilibrada. El aburrimiento y la pesadez consecuencia de estar bebiendo siempre lo mismo, ya sea agua con limón, zumo de pomelo, sopa de apio, etc.

El hambre que se puede llegar a padecer. Dietox® es un ayuno de licuados controlado que proporciona todos los beneficios del ayuno, solucionando los efectos secundarios mencionados anteriormente. Nuestra terapia Dietox está al alcance de todas las personas que poseen un poco más de voluntad que la media y que tienen ganas de sentirse mejor, tanto física como emocionalmente.  Si bien la dieta http://www.dietox.com  tiene algunas características comunes con la dieta vegetariana, ya que incluye alimentos ricos en fibra (sustancia orgánica que permite que se produzca la depuración del cuerpo), esta además propone reducir las toxinas poniendo en práctica otras disciplinas que complementen la dieta, como por ejemplo terapias desestresantes, meditación y yoga, entre otras disciplinas.  Características de la dieta http://www.dietox.com  para perder peso: Además de lo comentado anteriormente, la dieta http://www.dietox.com   propone etapas de ayuno que permitan al cuerpo desintoxicarse. Elevar la ingesta de agua. Se sabe que el agua es por naturaleza el vehículo esencial para eliminar todo tipo de residuos y toxinas. Se prohíbe el consumo de alimentos de origen animal, ya que se considera que estos alimentos no son puros y contienen toxinas. El aporte de proteínas debe hacerse a partir de las proteínas de origen vegetal como la soya y sus derivados. Se aconseja eliminar harinas blancas, azúcar refinada, comida basura, alimentos procesados, alcohol, café con cafeína. También se prohíbe fumar y beber alcohol. Evitar los alimentos procesados, ya que estos contienen químicos como conservantes o saborizantes que pueden dañar e intoxicar el organismo. Fomentar el consumo de alimentos orgánicos. Si bien las dietas desintoxicantes, en general, se realizan por poco tiempo de 1 a 3 dias, en este caso esta dieta http://www.dietox.com  propone un estilo de vida diferente, en el cual la alimentación es uno de sus pilares. Recuerda que para cualquier dieta es necesario que consultes con tu médico antes de ponerla en práctica. Dietas DIETOX.COM Resetea tu cuerpo . www.dietox.com  (+34) 608 705 072 . Correo  info@dietox.com  WHATSAPP (+34) 608 705 072