Les
conclusions de l’auditoria del 2012 de Camprabassa –la societat que
gestiona el parc de la Rabassa– van enfrontar majoria i oposició en un
debat on es va evidenciar la situació complicada per la qual passa el
projecte. Els auditors, segons consta a l’informe fet públic durant el ple del consell ahir i que va aprovar el juny passat la junta d’accionistes, qüestionen la viabilitat a curt termini de Naturlàndia i
apunten “incertesa relativa a la continuïtat d’explotació”. També
assenyala que els comptes de la societat, que va tancar l’exercici
passat amb pèrdues d’1,9 milions, “s’han redactat especialment aplicant
el principi d’empresa en funcionament, malgrat les nombroses dificultats
financeres i d’explotació a les quals ha de fer front”, així com que la
societat, en el moment de tancar l’informe, presentava un fons de
maniobra negatiu de 7,3 milions (el nivell de deute a curt termini era
de 8,13 milions i l’actiu corrent de 824.125 euros).
Davant de tot plegat, conclou que les mesures correctives que s’han iniciat per redreçar la situació “només donaran resultats a mitjà termini” i que “les informacions provisionals no deixen entreveure una millora de la situació financera de la societat en un futur previsible”. Alhora que es posa en relleu que el soci majoritari –el comú– n’està al corrent i que “s’ha compromès a trobar una solució a les dificultats de tresoreria” mitjançant, si s’escau, “aportacions dineràries directes”.
SENSE PROBLEMES DE TRESORERIA
Aquesta aportació dinerària, però, de moment només es queda en una possibilitat. Ho va asse-nyalar el conseller de Finances, Joan Besolí, que veu ara “difícil” avançar “si realment farà falta o no” i que “en el seu moment ja es valorarà”. Va assegurar, amb tot, que “ara no tenim problemes de tresoreria” i que “s’està pagant tot” i que la feina se centra a analitzar com funciona el parc. El conseller, que no va amagar que les xifres “no són encoratjadores” i que “econòmicament estem preocupats”, va voler deixar clar que des de l’obertura a primers de juny del parc d’animals s’ha notat un clar increment de visites –un 30% més respecte l’any passat– alhora que va definir la situació de Naturlàndia d’“esperançadora en el sentit que estem en un projecte de país”.
L’oposició, en canvi, no va emprar els mateixos termes. Tant Rossend Areny (PS) com Josep Roig (grup mixt) van reiterar per activa i per passiva la “preocupació” pels comptes i van titllar la situació d’“extrema gravetat [van reclamar que es convoqui una reunió de poble perquè s’expliquin els números de Camprabassa). En el debat, llarg, van tornar a aparèixer –com ha ocorregut en més d’una ocasió– retrets personals entre els consellers i els cònsols. Així, per exemple, el número dos del comú, Manel Torrentallé, va reprotxar-los que “ gaudeixen de veure números així i gaudirien si Naturlàndia no funcionés, però funcionarà”, mentre que la cònsol major, Montserrat Gil, va ressaltar que “la majoria de consellers [d’UL] són empresaris i les seves empreses també van malament però vostès potser no en són conscients perquè estan en una situació més benestant a les cadires de funcionaris”. “Estic bastant per sobre de les seves punyetes”, va etzibar Roig com a resposta. Areny, de la seva banda, va deixar anar que “estic segur que hi ha gent asseguda aquí [mirant a la majoria] que comença a dubtar del projecte”.
Davant de tot plegat, conclou que les mesures correctives que s’han iniciat per redreçar la situació “només donaran resultats a mitjà termini” i que “les informacions provisionals no deixen entreveure una millora de la situació financera de la societat en un futur previsible”. Alhora que es posa en relleu que el soci majoritari –el comú– n’està al corrent i que “s’ha compromès a trobar una solució a les dificultats de tresoreria” mitjançant, si s’escau, “aportacions dineràries directes”.
Aquesta aportació dinerària, però, de moment només es queda en una possibilitat. Ho va asse-nyalar el conseller de Finances, Joan Besolí, que veu ara “difícil” avançar “si realment farà falta o no” i que “en el seu moment ja es valorarà”. Va assegurar, amb tot, que “ara no tenim problemes de tresoreria” i que “s’està pagant tot” i que la feina se centra a analitzar com funciona el parc. El conseller, que no va amagar que les xifres “no són encoratjadores” i que “econòmicament estem preocupats”, va voler deixar clar que des de l’obertura a primers de juny del parc d’animals s’ha notat un clar increment de visites –un 30% més respecte l’any passat– alhora que va definir la situació de Naturlàndia d’“esperançadora en el sentit que estem en un projecte de país”.
L’oposició, en canvi, no va emprar els mateixos termes. Tant Rossend Areny (PS) com Josep Roig (grup mixt) van reiterar per activa i per passiva la “preocupació” pels comptes i van titllar la situació d’“extrema gravetat [van reclamar que es convoqui una reunió de poble perquè s’expliquin els números de Camprabassa). En el debat, llarg, van tornar a aparèixer –com ha ocorregut en més d’una ocasió– retrets personals entre els consellers i els cònsols. Així, per exemple, el número dos del comú, Manel Torrentallé, va reprotxar-los que “ gaudeixen de veure números així i gaudirien si Naturlàndia no funcionés, però funcionarà”, mentre que la cònsol major, Montserrat Gil, va ressaltar que “la majoria de consellers [d’UL] són empresaris i les seves empreses també van malament però vostès potser no en són conscients perquè estan en una situació més benestant a les cadires de funcionaris”. “Estic bastant per sobre de les seves punyetes”, va etzibar Roig com a resposta. Areny, de la seva banda, va deixar anar que “estic segur que hi ha gent asseguda aquí [mirant a la majoria] que comença a dubtar del projecte”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario