lunes, 17 de marzo de 2014
@el_pais: El fiscal pide cinco años de cárcel por el falso anticáncer Bio-Bac: http://elpais.com/sociedad/2014/03/16/actualidad/1395001599_038746.html
posted from Bloggeroid
domingo, 24 de noviembre de 2013
Sant Julià de Lòria acollirà el proper 30 de novembre la primera Trobada de microproductors de vi, que comptarà amb la presència de 44 petits cellers, incloent els quatre d'Andorra, tots ubicats a la parròquia laurediana.
El
Comú de Sant Julià de Lòria, amb la col·laboració d'Andorra Turisme i
el suport de l'Associació de Sommeliers d'Andorra, ha organitzat la
primera Trobada de microproductors de vi per al proper dissabte 30 de
novembre. Es tracta d'una oportunitat per conèixer els petits productors del país i també de fora, i degustar vins d'un total de 44 cellers, que
s'ha tirat endavant per donar resposta a la demanda dels quatre cellers
del país. La jornada comptarà amb dues zones diferenciades, una
d'exposició i venda de vi, i l'altra més per a professionals, on tindran
lloc les ponències. A la primera, oberta a tot el públic, es podran
tastar els vins mitjançant tiquets de cinc euros que donaran dret a una
copa i a cinc tasts. Les tertúlies tractaran sobre el procés agrícola, l'entrada del producte al celler i el repte de la distribució. A més, es
comptarà amb una ponència de presentació a càrrec del reconegut enòleg
Alain Graillot, el sommelier de la Fundació Bulli David Seijas, i
l'enòloga i presidenta de la Reial Acadèmia Espanyola de Gastronomia
María Isabel Mijares. Andorra Turisme col·labora amb la jornada aportant
la meitat del seu cost i promocionant-la a través de la campanya Andorra a Taula.
La iniciativa també té el suport de l'Associació de Sommeliers
d'Andorra, perquè la seva representant, Carme Segarra, assegura que els
pot ajudar a difondre la seva tasca, que "hauria de tenir molta importància en un país turístic com Andorra", i que és la continuació
dels esforços dels viticultors i productors. Tant des del Comú de Sant
Julià com des d'Andorra Turisme han destacat que l'objectiu és que el
projecte tingui continuïtat i que acabi esdevenint una cita obligada per
als petits cellers que es volen donar a conèixer i compartir
experiències amb els altres professionals. La previsió és que la jornada atregui entre 600 i 700 persones.
Els accessos a França des d’Andorra es van mantenir tancats durant tot el dia d’ahir.
Després
que les autoritats veïnes prohibissin la circulació la matinada de
dijous a divendres, ahir al migdia es va anunciar que el tall de l’accés
nord a Andorra des d’Acs-dels- Tèrmes es mantenia durant tota la
jornada davant l’elevat risc d’allau. I és que malgrat que la nit de
divendres a dissabte les nevades van ser febles al vessant andorrà (4
centímetres al Pas de la Casa), a la part francesa van ser molt més
intenses i van arribar a acumular 40 centímetres a Merens les Valls, 30 a
Acs i l’Ospitalet o 5 centímetres a Foix. “El vent ho ha complicat i la zona que preocupa és la més baixa, entre Merens i l’Ospitalet, on hi ha una trentena de corredors d’allaus”, va indicar el director de
Protecció Civil, Francesc Areny. La possibilitat de reobrir avui
els accessos estava totalment condicionada a la situació meteorològica i
al fet que el gruix de neu acumulada no anés a més. “Si s’estabilitza
la capa potser es podria obrir, però no es pot confirmar res”, va
avançar ahir Areny, que remarcava la seva confiança en els tècnics
francesos. Precisament, aquest matí estava prevista una reunió entre les
autoritats veïnes per avaluar la situació i prendre una determinació.
Mentrestant, fins ahir al vespre una turbina, una carregadora i una
llevaneu del servei de conservació i explotació de carreteres (COEX) van
estar treballant per col·laborar amb la neteja de la via. “Nosaltres
els hem ofert la possibilitat de tornar a baixar demà amb les màquines
per si decideixen obrir, perquè la carretera estigui neta des de primera
hora”, va explicar Areny.
CRÍTIQUES PER LA INACCIÓ
Els empresaris del Pas de la Casa es van mostrar molestos perquè no s’ha fet cap intervenció a la carretera per evitar que es tornin a produir les situacions de bloqueig viscudes l’hivern passat. “Tota la temporada passada vam dir que s’havia de trobar una solució. No entenem com no s’ha fet res durant l’estiu i ara tornem a estar igual”, va manifestar el president d’Iniciativa Publicitària, Jean-Jacques Carrié, que va augurar que “si tenim un hivern com el de l’any passat, tindrem les mateixes complicacions”. Carrié va insistir en el fet que es tracta d’un problema de “tot el país” i que una de les prioritats en l’àmbit polític ha de ser “cuidar aquesta carretera”.
La directora general de Grandvalira, Núria Tarré, va manifestar que el cas dels accessos a França “és un tema que ens preocupa”, però va destacar que des del Govern s’estan mobilitzant “molts recursos per agilitzar els tràmits i millorar la situació”. Tarré va afegir que és “aviat per dir que tornem a tenir la mateixa situació”.
REPORTATGE
PRIMERA ESQUIADA
Els gruixos de neu acumulats els darrers dies obren la gana dels esquiadors més fidels. Ahir, els clients amb forfet de temporada i la meitat dels 2.000 internatutes afortunats que van aconseguir una invitació, van poder encetar temporada en els 50 quilòmetres que Grandvalira va obrir als sectors del Tarter, Grau Roig i Pas de la Casa. El vent bufava i la sensació de fred era considerable, però molts dels que es van calçar ahir els esquís destacaven les “fantàstiques” condicions per fer les primeres baixades de l’hivern.
“Poder començar tan aviat està molt bé, i millor si tens unes condicions com les d’avui. La neu sembla molt fresca i seca, així que tot fa pinta que el dia estarà molt divertit”, va explicar Nacho Vázquez, client de Barcelona amb forfet de temporada. També tenien bones perspectives el Xavier i la Marta, de Vilanova, que van aconseguir invitacions gratuïtes a través del Facebook. “Hi serem només avui. A veure amb el vent com va. Després anirem de compres i tindrem el dia complet”, va indicar la Marta. La Laia, que venia del Delta de l’Ebre també va destacar unes condicions “perfectes” i va afegir-hi que “n’hi ha un bon paquet, i si fas forapista fins i tot et quedes encallat”. En el seu cas, tot i ser habitual del domini, és el primer any que adquiria el forfet de temporada.
Les bones sensacions també eren presents en els responsables de Grandvalira. La directora general, Núria Tarré, va manifestar que no s’havia començat tan aviat des de la temporada 2008-2009, “però les condicions de neu són molt més bones aquest any”. Tarré també va destacar l’èxit de la promoció en línia, que malgrat oferir només 2.000 invitacions, va rebre 45.000 sol·licituds en tres hores. Entre els clients, gent d’arreu: Barcelona, Madrid, Bilbao, Astúries o França. Demà els camps de neu tornaran a quedar tancats fins al dia 30, quan es farà l’obertura oficial. Grandvalira aspira a poder repetir i fins i tot augmentar en un 2 o 3% els 1,5 milions de dies d’esquí venuts l’any passat.
ORIGINAL
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=29342&view=item&Itemid=380
CRÍTIQUES PER LA INACCIÓ
Els empresaris del Pas de la Casa es van mostrar molestos perquè no s’ha fet cap intervenció a la carretera per evitar que es tornin a produir les situacions de bloqueig viscudes l’hivern passat. “Tota la temporada passada vam dir que s’havia de trobar una solució. No entenem com no s’ha fet res durant l’estiu i ara tornem a estar igual”, va manifestar el president d’Iniciativa Publicitària, Jean-Jacques Carrié, que va augurar que “si tenim un hivern com el de l’any passat, tindrem les mateixes complicacions”. Carrié va insistir en el fet que es tracta d’un problema de “tot el país” i que una de les prioritats en l’àmbit polític ha de ser “cuidar aquesta carretera”.
La directora general de Grandvalira, Núria Tarré, va manifestar que el cas dels accessos a França “és un tema que ens preocupa”, però va destacar que des del Govern s’estan mobilitzant “molts recursos per agilitzar els tràmits i millorar la situació”. Tarré va afegir que és “aviat per dir que tornem a tenir la mateixa situació”.
REPORTATGE
Els gruixos de neu acumulats els darrers dies obren la gana dels esquiadors més fidels. Ahir, els clients amb forfet de temporada i la meitat dels 2.000 internatutes afortunats que van aconseguir una invitació, van poder encetar temporada en els 50 quilòmetres que Grandvalira va obrir als sectors del Tarter, Grau Roig i Pas de la Casa. El vent bufava i la sensació de fred era considerable, però molts dels que es van calçar ahir els esquís destacaven les “fantàstiques” condicions per fer les primeres baixades de l’hivern.
“Poder començar tan aviat està molt bé, i millor si tens unes condicions com les d’avui. La neu sembla molt fresca i seca, així que tot fa pinta que el dia estarà molt divertit”, va explicar Nacho Vázquez, client de Barcelona amb forfet de temporada. També tenien bones perspectives el Xavier i la Marta, de Vilanova, que van aconseguir invitacions gratuïtes a través del Facebook. “Hi serem només avui. A veure amb el vent com va. Després anirem de compres i tindrem el dia complet”, va indicar la Marta. La Laia, que venia del Delta de l’Ebre també va destacar unes condicions “perfectes” i va afegir-hi que “n’hi ha un bon paquet, i si fas forapista fins i tot et quedes encallat”. En el seu cas, tot i ser habitual del domini, és el primer any que adquiria el forfet de temporada.
Les bones sensacions també eren presents en els responsables de Grandvalira. La directora general, Núria Tarré, va manifestar que no s’havia començat tan aviat des de la temporada 2008-2009, “però les condicions de neu són molt més bones aquest any”. Tarré també va destacar l’èxit de la promoció en línia, que malgrat oferir només 2.000 invitacions, va rebre 45.000 sol·licituds en tres hores. Entre els clients, gent d’arreu: Barcelona, Madrid, Bilbao, Astúries o França. Demà els camps de neu tornaran a quedar tancats fins al dia 30, quan es farà l’obertura oficial. Grandvalira aspira a poder repetir i fins i tot augmentar en un 2 o 3% els 1,5 milions de dies d’esquí venuts l’any passat.
ORIGINAL
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=29342&view=item&Itemid=380
sábado, 5 de octubre de 2013
Es digui Teknon o Quiron, el 2014 s'obrirà un centre mèdic privat a Andorra, així ho va assegurar ahir el Govern després de que es fes públic que Grup Hospitalari Quirón va adquirir el Centre Mèdic Teknon de Barcelona, un dels hospitals privats líders del sector, que fins ara era propietat de Magnum Capital.
Es digui Teknon o Quiron, el 2014 s'obrirà un centre mèdic privat a Andorra, així ho va assegurar ahir el Govern després de que es fes públic que Grup Hospitalari Quirón va adquirir el Centre Mèdic Teknon de Barcelona, un dels hospitals privats líders del sector, que fins ara era propietat de Magnum Capital.
Des de l'Executiu van dir que ja fa temps que són coneixedors d'aquesta compra, però que no afectarà «ni el projecte a Andorra ni el calendari previst»; de fet, «el full de ruta es manté».
Si és així, actualment ja s'hauria d'haver tancat la cartera de serveis que oferirà el centre i s'hauria d'estar buscant ubicació, segons va informar el Secretari d'Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, a aquest rotatiu en una entrevista el mes de juny passat. Missé va explicar que Actua ha estat treballant en el projecte «intensament» des de l'anunci i el mes de juny ja estava ultimant la cartera de serveis que prestarà Teknon (ara Quirón), és a dir, quines activitats desenvoluparà a Andorra el centre privat però concertat amb la CASS.
ORIGINAL ... http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/29990-quiron-compra-teknon-per-mant-el-projecte-del-centre-a-andorra.html
El vicepresident de la Federació d'Associacions de Comerç (FACA), Antoni Miralles, va explicar ahir que «malgrat que hem tingut un juliol molt dolent, l'agost ens ha ajudat a equilibrar la temporada».
El vicepresident de la Federació d'Associacions de Comerç (FACA), Antoni Miralles, va explicar ahir que «malgrat que hem tingut un juliol molt dolent, l'agost ens ha ajudat a equilibrar la temporada». Tot i que va matisar «ha estat un mes una mica assimètric perquè tot i que hem rebut més turistes, també han comprat menys i paral·lelament, també notem una davallada de compres important per part del client del país». No obstant això, Miralles es va mostrar més satisfet que a l'inici de l'estiu perquè «la gent que treballa amb el turisme ha pogut assolir, si fa o no fa, el mateix volum de negoci de l'any passat». Un dels subsectors que millor es va comportar malgrat la psicosi de la crisi, va ser el de l'equipament personal, moda i calçat, que «gràcies a les rebaixes i a la tornada a l'escola, ha pogut recuperar el retard que portava acumulant els mesos de juny i juliol» va argumentar el vicepresident de la FACA.
De la mateixa manera, el subsector de les noves tecnologies continua liderant les vendes amb «un comportament molt bo pel que fa a tauletes i telefonia mòbil» va afegir Miralles que va lamentar però, que «les altres famílies de l'electrònica continuen caient en picat». Les davallades van fins al 25% en fotografia, televisió i hi-fi, mentre que tampoc aixequen cap les vendes d'accessoris i rellotges que també cauen un 15%.
En canvi, l'alimentació aconsegueix mantenir-se i tanca l'estiu amb un 5% més de vendes, tot i la davallada de clientela local i que les vendes de refrescos i aigua «potser perquè no ha fet la calor d'altres anys també baixen entre un 10% i un 15%» va puntualitzar Miralles. El comportament dels productes que fins ara constituien el primer atractiu per als visitants el tabac, els alcohols i la perfumeria, tampoc no és gens alentador. Miralles va explicar que «les vendes s'han mantingut a la baixa, tot i el diferencial de preu amb Espanya, entre un 12% i un 13% menys que l'any passat». En quant a la perfumeria va afegir que «notem un transvassament de clientela del producte de luxe cap al producte més econòmic o popular». I és que la davallada de vendes en perfumeria i cosmètica se situa entre el 10% i 15% per al producte de gamma mitjana i entre el 12% i el 15% per al producte de gamma alta, segons va exposar Miralles. I per contrapartida, la venda de producte més popular, tant perfums com cosmètics, creix entre un 5% i un 8%. El vicepresident de la FACA també va explicar la davallada de la despesa dels turistes i sobretot, la mutació de les compres cap a productes més econòmics pel fet que «la gent no compra allò que no li sembla útil degut a l'impacte més fort de la crisi».
MENYS CLIENTS LOCALS / Miralles va tornar a insistir en la davallada del client d'Andorra que «s'explica per la davallada de la població i perquè la gent del país també perd la confiança». I va afegir que «a banda dels que han aprofitat l'estiu per marxar uns dies de vacances, caldria tenir dades fiables sobre el nombre d'habitants per projectar amb conseqüència els negocis». Miralles va insistir en que «per als comerciants que treballen amb la gent del país, aquest estiu ha estat molt dolent».
LLEGIR MES ...
http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/29993-les-vendes-de-lagost-fan-que-els-comerciants-retrobin-el-somriure.html
ORIGINAL http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/29993-les-vendes-de-lagost-fan-que-els-comerciants-retrobin-el-somriure.html
domingo, 18 de agosto de 2013
Naturlàndia va tornar a protagonitzar ahir una sessió tensa i carregada de retrets al comú de Sant Julià de Lòria.
Les
conclusions de l’auditoria del 2012 de Camprabassa –la societat que
gestiona el parc de la Rabassa– van enfrontar majoria i oposició en un
debat on es va evidenciar la situació complicada per la qual passa el
projecte. Els auditors, segons consta a l’informe fet públic durant el ple del consell ahir i que va aprovar el juny passat la junta d’accionistes, qüestionen la viabilitat a curt termini de Naturlàndia i
apunten “incertesa relativa a la continuïtat d’explotació”. També
assenyala que els comptes de la societat, que va tancar l’exercici
passat amb pèrdues d’1,9 milions, “s’han redactat especialment aplicant
el principi d’empresa en funcionament, malgrat les nombroses dificultats
financeres i d’explotació a les quals ha de fer front”, així com que la
societat, en el moment de tancar l’informe, presentava un fons de
maniobra negatiu de 7,3 milions (el nivell de deute a curt termini era
de 8,13 milions i l’actiu corrent de 824.125 euros).
Davant de tot plegat, conclou que les mesures correctives que s’han iniciat per redreçar la situació “només donaran resultats a mitjà termini” i que “les informacions provisionals no deixen entreveure una millora de la situació financera de la societat en un futur previsible”. Alhora que es posa en relleu que el soci majoritari –el comú– n’està al corrent i que “s’ha compromès a trobar una solució a les dificultats de tresoreria” mitjançant, si s’escau, “aportacions dineràries directes”.
SENSE PROBLEMES DE TRESORERIA
Aquesta aportació dinerària, però, de moment només es queda en una possibilitat. Ho va asse-nyalar el conseller de Finances, Joan Besolí, que veu ara “difícil” avançar “si realment farà falta o no” i que “en el seu moment ja es valorarà”. Va assegurar, amb tot, que “ara no tenim problemes de tresoreria” i que “s’està pagant tot” i que la feina se centra a analitzar com funciona el parc. El conseller, que no va amagar que les xifres “no són encoratjadores” i que “econòmicament estem preocupats”, va voler deixar clar que des de l’obertura a primers de juny del parc d’animals s’ha notat un clar increment de visites –un 30% més respecte l’any passat– alhora que va definir la situació de Naturlàndia d’“esperançadora en el sentit que estem en un projecte de país”.
L’oposició, en canvi, no va emprar els mateixos termes. Tant Rossend Areny (PS) com Josep Roig (grup mixt) van reiterar per activa i per passiva la “preocupació” pels comptes i van titllar la situació d’“extrema gravetat [van reclamar que es convoqui una reunió de poble perquè s’expliquin els números de Camprabassa). En el debat, llarg, van tornar a aparèixer –com ha ocorregut en més d’una ocasió– retrets personals entre els consellers i els cònsols. Així, per exemple, el número dos del comú, Manel Torrentallé, va reprotxar-los que “ gaudeixen de veure números així i gaudirien si Naturlàndia no funcionés, però funcionarà”, mentre que la cònsol major, Montserrat Gil, va ressaltar que “la majoria de consellers [d’UL] són empresaris i les seves empreses també van malament però vostès potser no en són conscients perquè estan en una situació més benestant a les cadires de funcionaris”. “Estic bastant per sobre de les seves punyetes”, va etzibar Roig com a resposta. Areny, de la seva banda, va deixar anar que “estic segur que hi ha gent asseguda aquí [mirant a la majoria] que comença a dubtar del projecte”.
Davant de tot plegat, conclou que les mesures correctives que s’han iniciat per redreçar la situació “només donaran resultats a mitjà termini” i que “les informacions provisionals no deixen entreveure una millora de la situació financera de la societat en un futur previsible”. Alhora que es posa en relleu que el soci majoritari –el comú– n’està al corrent i que “s’ha compromès a trobar una solució a les dificultats de tresoreria” mitjançant, si s’escau, “aportacions dineràries directes”.
Aquesta aportació dinerària, però, de moment només es queda en una possibilitat. Ho va asse-nyalar el conseller de Finances, Joan Besolí, que veu ara “difícil” avançar “si realment farà falta o no” i que “en el seu moment ja es valorarà”. Va assegurar, amb tot, que “ara no tenim problemes de tresoreria” i que “s’està pagant tot” i que la feina se centra a analitzar com funciona el parc. El conseller, que no va amagar que les xifres “no són encoratjadores” i que “econòmicament estem preocupats”, va voler deixar clar que des de l’obertura a primers de juny del parc d’animals s’ha notat un clar increment de visites –un 30% més respecte l’any passat– alhora que va definir la situació de Naturlàndia d’“esperançadora en el sentit que estem en un projecte de país”.
L’oposició, en canvi, no va emprar els mateixos termes. Tant Rossend Areny (PS) com Josep Roig (grup mixt) van reiterar per activa i per passiva la “preocupació” pels comptes i van titllar la situació d’“extrema gravetat [van reclamar que es convoqui una reunió de poble perquè s’expliquin els números de Camprabassa). En el debat, llarg, van tornar a aparèixer –com ha ocorregut en més d’una ocasió– retrets personals entre els consellers i els cònsols. Així, per exemple, el número dos del comú, Manel Torrentallé, va reprotxar-los que “ gaudeixen de veure números així i gaudirien si Naturlàndia no funcionés, però funcionarà”, mentre que la cònsol major, Montserrat Gil, va ressaltar que “la majoria de consellers [d’UL] són empresaris i les seves empreses també van malament però vostès potser no en són conscients perquè estan en una situació més benestant a les cadires de funcionaris”. “Estic bastant per sobre de les seves punyetes”, va etzibar Roig com a resposta. Areny, de la seva banda, va deixar anar que “estic segur que hi ha gent asseguda aquí [mirant a la majoria] que comença a dubtar del projecte”.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)